Per millorar els nostres serveis, emprem cookies amb finalitats estadístiques. Si continues navegant, entenem que acceptes que n'utilitzem.
Pots ampliar la informació en la Política de Privacitat.
Accepto

L'Acadèmia

Sala de premsa

Els pneumòlegs demanen cribatges en el permís de conduir per a camions, autocars i trens.
Publicada el 31/03/2017

Badalona 31 de març del 2017. La XXXV Diada Pneumològica organitzada per la Societat Catalana de Pneumologia, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, reuneix avui divendres i demà dissabte, al Centre Internacional de Negocis de Badalona, 350 professionals d'arreu de Catalunya. 

 

Durant la sessió de patologia respiratòria del son, el Dr. Josep Castellà, cap de Patologia Forense de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, parlarà de les conseqüències medicolegals de la síndrome de les apnees del son (SAHS). És a dir, fins a quin punt es poden demanar responsabilitats legals a transportistes, conductors d’autocar, conductors  d’AVE, etc... que tenen el diagnòstic d’apnees i que no segueixen  el tractament. Des del 2016 els pacients diagnosticats estan obligats, a l’hora d’obtenir o prorrogar el permís de conduir,  a presentar un document de les unitats assistencials del son conforme els pacients estan correctament tractats i segueixen el tractament. En aquesta sessió també es debatrà sobre la idoneïtat de fer cribatge d’apnees del son en els certificats mèdics obligatoris per a l'obtenció del permís de conduir, especialment per a els que permeten conduir camions, autocars i trens.

 

En la sessió sobre l’asma, la Dra. Maribel Casas, de l’Institut de Salut Global de Barcelona, explicarà l’evidència cada cop més forta dels factors ambientals en l'aparició i el control de l’asma. Fins ara s’havia estudiat en profunditat l’exposició al tabac i la contaminació ambiental, però hi ha altres factors de risc ambiental menys coneguts però que poden contribuir a l’augment de la malaltia. No només parlem de pol•lució (això ja se sap i hi ha una clara evidència) sinó també de manipulació alimentària.

 

Substàncies químiques presents en el dia a dia com són els pesticides, les que trobem en els cosmètics, o en els envasos de plàstic en contacte amb els aliments o en begudes, tenen la capacitat d’afectar el sistema respiratori. Aquests factors de risc són molt importants en els primers anys de vida, ja que  el pulmó s’està formant i és especialment susceptible a les exposicions ambientals adverses. Entendre l’origen de l’asma és un dels reptes que ha d’afrontar la comunitat científica perquè, només així, es podran definir les polítiques sanitàries per prevenir el seu desenvolupament.  

 

 

En la sessió de trasplantament, el Dr. Manuel López Meseguer, pneumòleg de l’Hospital de la la Vall d’Hebron, presentarà les dades de trasplantament de pulmó a Catalunya.  Les darreres dades indiquen que la supervivència global a Catalunya és superior a la de la resta del món. Catalunya és la tercera,  en taxa de trasplantaments, per milió d’habitants i l’Hospital de la Vall d'Hebron (que és l’hospital de referència en trasplantaments de Catalunya) és el tercer hospital d’Europa  en xifres de trasplantament.