Annals de Medicina
VIDRE I MIRALL: PLA DE SALUT DE CATALUNYA 2016-2020

Un sistema centrat en la persona: públic, universal i just

Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

Text adaptat del Pla de salut de Catalunya 2016-2020 publicat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Podeu trobar el document complet a: http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/Pla_salut/

ANNALS DE MEDICINA: VOLUM 100, NÚMERO 2, abril / maig / juny 2017

Introducció

El Pla de salut és el marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut que desenvolupa la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu principal de millorar la salut i la qualitat de vida de la població. El Pla de salut 2016-2020 dona continuïtat a vint-i-cinc anys de planificació sanitària a Catalunya que s’han concretat en set plans de salut des que es va aprovar la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya, comptant l’actual. Igual que els seus predecessors, el Pla de salut 2016-2020 és el fruit d’un treball conjunt en què hi ha participat més de 1.000 persones provinents de l’administració sanitària, altres departaments de la Generalitat, administracions locals, societats científiques, universitats, col·legis professionals, associacions de pacients o ciutadans a títol individual.

El Pla de salut 2016-2020 pretén donar resposta als principals reptes de salut que té la nostra societat, treballant per la consolidació d’un sistema sanitari amb uns principis bàsics: públic, universal, just i centrat en les persones. Per això, el Pla de salut 2016-2020 compta amb quatre principals novetats respecte als seu antecessors. En primer lloc prioritza l’abordatge dels determinants socials de la salut a través de dues vessants: la consolidació de l’enfocament interdepartamental i contemplant actuacions preferents sobre poblacions més vulnerables, com són els infants, la gent gran o l’abordatge dels problemes de salut mental. Per altra banda, el Pla fa una aposta per la recerca i la innovació a través del desplegament del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut. En tercer lloc, reforça les polítiques de salut pública que han d’estructurar la resposta als principals reptes de salut i socials a partir d’un esforç organitzat de la societat i dels poders polítics. Finalment, el Pla de salut 2016-2020 s’esforça per millorar el reconeixement a la tasca dels professionals i donar més qualitat a la seva participació, tot facilitant els lideratges professionals.

El Pla de salut proposa 28 objectius de salut amb l’horitzó 2020 i identifica fins a nou àrees prioritàries: infants i adolescents vulnerables; gent gran i discapacitat; salut mental; malalties minoritàries; malalties transmissibles; aparell locomotor; aparell respiratori; sistema vascular i càncer. Els 58 projectes que conté el pla s’agrupen en 12 línies estratègiques que es consoliden en els 4 eixos de transformació per al període 2016-2020 (Figura 1):

1)El compromís i la participació dels ciutadans i dels professionals, per apoderar-los a millorar la salut i el sistema sanitari.

2)L’atenció de qualitat, amb uns serveis accessibles, resolutius i integrats.

3)El bon govern, que potenciï l’avaluació i la transparència, garanteixi la seguretat, incorpori la recerca en salut i s’adapti a les necessitats dels territoris.

4)La salut en totes les polítiques, que reforça el treball intersectorial i interdepartamental que garanteixi l’equitat en salut.

FIGURA 1. Les 12 línies estratègiques del Pla de Salut 2016-2020, distribuïdes en 4 eixos, i les 9 àrees prioritàries de salut 

Procés d’elaboració

L’elaboració del Pla de salut 2016-2020 es va iniciar el novembre de 2014 durant la IV reunió anual del Pla de salut a Sitges. Es van convocar 400 persones de diferents àmbits que, organitzades en nou grups de treball, van fer el balanç del Pla de salut 2011-2015 i van debatre sobre els canvis que convindrien per al nou Pla. Els participants en els grups pertanyien a l’Administració sanitària, prestadors d’assistència sanitària, societats científiques i col·legis professionals, indústria, associacions de pacients, altres departaments de la Generalitat, universitats i món local.

Els grups de treball van fer una valoració positiva del Pla de salut 2011-2015, del qual es va destacar el fet que fos un pla de salut i serveis que connecta els objectius amb l’activitat professional quotidiana, i també es van concretar els temes prioritaris que s’havien d’incorporar en el futur. Paral·lelament, també es van analitzar les experiències dels més de tres mil cartells presentats a les jornades anuals dels anys 2012 a 2015.

Una primera versió de línies estratègiques i projectes es va presentar en una reunió plenària el juliol de 2015 a Sant Cugat del Vallès, a la qual van assistir 600 participants. Posteriorment, es va obrir un període per fer comentaris i esmenes a les propostes mitjançant un web específic. També es va sol·licitar l’opinió de les associacions representades al Consell Consultiu de Pacients de Catalunya. En el context de la V Jornada del Pla de Salut es va presentar un document de bases del Pla de salut 2016-2020.

Amb l’inici d’una nova legislatura a gener de 2016, aquesta proposta ha estat revisada atenent les noves prioritats del Pla de Govern actual. Es potencien aspectes com ara la lluita contra les desigualtats en salut; el nou pla de recerca; la política del medicament; la participació ciutadana o el treball interdepartamental i intersectorial, entre d’altres.

També s’han elaborat els plans de salut de les regions sanitàries, que adapten els projectes a les peculiaritats de cada territori. Tal com delimita el Decret 201/2015, de 15 de setembre, dels òrgans de participació comunitària en el sistema sanitari públic de Catalunya, i que modifica el text de la LOSC, el Pla de salut ha comptat amb la validació prèvia per part dels consells de participació territorials i del Departament de Salut. Finalment, s’ha presentat per a l’aprovació del Consell Executiu del Govern de la Generalitat i s’ha donat a conèixer a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya.

Els objectius de salut per al 2020

Aconseguir que la població tingui millor salut i qualitat de vida és la finalitat que, en darrer terme, persegueix el Pla de salut de Catalunya. Per aquest motiu, es determinen un conjunt d’objectius de salut, de caràcter general, relacionats amb els reptes principals que la població de Catalunya té en relació amb l’estat de salut, la mortalitat i morbiditat, els factors de risc, les desigualtats en salut, la qualitat assistencial i la seguretat dels pacients. Aquests objectius es basen també en les recomanacions d’organismes internacionals com ara l’Oficina Europea de l’Organització Mundial de la Salut o la Unió Europea i en les d’experts del Departament de Salut sobre els diversos temes. La definició d’objectius serveix de referència per a les accions del Pla i n’orienten les línies d’intervenció.

Els primers tretze objectius fan referència a la disminució de la mortalitat i la morbiditat. Aquestes fites es van definir l’any 2011 amb un horitzó temporal 2020 i, per tant, tenen continuïtat en el Pla de salut de Catalunya 2016-2020. En algun cas, s’han establert subobjectius per tal de complementar o augmentar el nivell d’exigència dels primers, que ja estaven gairebé assolits.

Els altres dotze objectius s’orienten a la reducció dels factors de risc que tenen més impacte en la salut. Cal destacar que entre els que s’adrecen a disminuir conductes de risc s’han incorporat subobjectius adreçats a mesurar el progrés en la reducció de les desigualtats en salut. Això s’ha fet per a aquells indicadors que tenen un determinant socioeconòmic clar, i dels quals disposem de les dades adequades per mesurar-ho.

Finalment, hi ha tres objectius relacionats amb la qualitat dels serveis i la seguretat dels pacients.

Tots els objectius disposen d’un indicador de progrés que es mesura, valora i publica cada any per tal de monitorar l’impacte en la salut de les accions del Pla i per retre’n comptes a la ciutadania.

TAULA 1. Objectius de salut i de reducció de desigualtat en l’horitzó 2020 del Pla de salut de Catalunya 2016-2020