Per millorar els nostres serveis, emprem cookies amb finalitats estadístiques. Si continues navegant, entenem que acceptes que n'utilitzem.
Pots ampliar la informació en la Política de Privacitat.
Accepto

Altres Informacions

Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

L'Acadèmia, en la seva tasca cultural i patriòtica d'ajuda a la llengua, assumeix un paper rellevant amb la iniciació dels congressos que apleguen els metges de parla catalana.


L'any 1912, dos membres il·lustres de l'entitat, Manuel Salvat i Espasa i Enric Ribas i Ribas, en conceben la idea i des del primer moment se'ls uneix Domènec Martí i Julià. Proposen a la nostra institució l'organització d'un Congrés de Metges de Llengua Catalana per a estimular les relacions personals entre els companys, per congregar de manera periòdica les diferents entitats i escoles que habitualment treballen en camps dispersos i per permetre l'aportació científica de la medicina catalana a l'esforç universal en benefici de la salut i el benestar de les persones. Redacten uns estatuts reguladors del Congrés que, aprovats per l'Acadèmia, possibiliten que en menys d'un any es pugui celebrar el I Congrés dels Metges de Llengua Catalana a la Facultat de Medicina de Barcelona, del 22 al 25 de juny de 1913, amb l'assistència de més de cinc-cents congressistes.


Associació General de Metges de Llengua Catalana

Va ser idea de l'antic president Miquel A. Fargas que els congressos següents fossin el punt de convergència de tots els metges dels Països Catalans. Per aquest motiu, l'Acadèmia, que havia promogut aquest primer Congrés, renuncia a organitzar-ne més i es crea una Associació General de Metges de Llengua Catalana, que tindrà cura de la realització dels congressos futurs, cada dos anys.


Cal esmentar que en el transcurs del III Congrés (1919) tingué lloc la fundació del Sindicat de Metges de Catalunya, i en el discurs inaugural del VI Congrés (1930), el president, August Pi i Sunyer, féu constar: És pel nostre treball sobre tot que serem patriotes. Perquè si el saber és una fruïció, el saber és també la força. Per la ciència sobretot, metges catalans, aconseguirem els nostres ideals i de l'obra nostra en sabrà bé Catalunya.


Congresos

Els VII, VIII i IX congressos comptaren amb suport públic institucional i foren molt reexits, però el X, que s'havia de celebrar a València, va quedar submergit en els 40 anys de silenci franquista. Una vegada més la represa fou fruit de l'Acadèmia, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Biologia, i com en el IX Congrés, el X tingué lloc a Perpinyà (1976), on s'elaborà una definició de salut que encara és vàlida per a nosaltres, ara i aquí. S'acceptà la proposta de Jordi Gol segons la qual salut és una qualitatde vida o una manera de viure autònoma, solidària i joiosa.


veure més

Relació de Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

Núm. Any Seu
I 1913 Barcelona
II 1917 Barcelona
III 1919 Tarragona
IV 1921 Girona
V 1923 Lleida
VI 1930 Barcelona
VII 1932 Palma de Mallorca
VIII 1934 Barcelona
IX 1936 Perpinyà
X 1976 Perpinyà
XI 1980 Reus
XII 1984 Benicàssim
XIII 1988 Andorra
XIV 1992 Palma de Mallorca
XV 1996 Lleida
XVI 2000 Barcelona
XVII 2004 València
XVIII 2008 Girona