Per millorar els nostres serveis, emprem cookies amb finalitats estadístiques. Si continues navegant, entenem que acceptes que n'utilitzem.
Pots ampliar la informació en la Política de Privacitat.
Accepto

L'Acadèmia

Sala de premsa

Comunicat de la Societat de Salut Pública de Catalunya i de Balears. El retorn a l'escola.
Publicada el 09/09/2020

Comunicat de la Societat de Salut Pública de Catalunya i de Balears. El retorn a l'escola. 

Barcelona, 9 de setembre del 2020


La Societat de Salut Pública de Catalunya i de Balears planteja punts clau de cara a l’inici del curs escolar en el context de la COVID-19.


Davant l’inici imminent del curs escolar i el lògic debat generat al voltant de multitud de temes relacionats amb les mesures contra la COVID, des de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears volem manifestar cinc punts que considerem clau:


1. Les escoles han d’obrir. És evident que no serà un curs normal i que estarà marcat per múltiples adaptacions i una avaluació continuada de la situació, però no fer tots els esforços possibles per obrir les escoles suposaria un error amb un impacte enorme en tots els sentits. Tenint en compte les mesures que es proposen (alineades amb les de la majoria de països del nostre entorn), combinades amb l’evidència cada cop més nombrosa que la COVID té manifestacions clíniques lleus en la infància, creiem que cal donar suport a aquesta mesura.


2. Aquest estiu s’han elaborat diferents plans d’actuació (3 de juliol), protocols (13 d’agost) o acords de govern (24 d’agost) amb mesures proposades per als centres educatius. És època de moltes incerteses i és lògic que es produeixin dubtes i plantejaments de diferents escenaris per part de Salut i Educació, però la gestió comunicativa –amb missatges en alguns casos contradictoris– no ha ajudat a generar confiança a la comunitat educativa, element clau en aquests moments. Cal que les escoles apliquin de manera eficient les mesures proposades però, per tal que això sigui possible, cal recursos i temps per planificar-les.


3. Cal reforçar les mesures de suport i seguiment a aquells centres educatius ubicats en entorns més complexos socialment i epidemiològicament. El vincle entre l’atenció primària i aquests centres serà clau, però haurà de ser constant i fluid.


4. Cal garantir el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats. En aquest sentit, donem total suport a la nota elaborada pel Síndic on planteja, entre d’altres, que el Departament d’Educació ha de garantir les mateixes condicions d’escolarització al conjunt de l’alumnat en els centres que comparteixin un entorn amb les mateixes condicions epidemiològiques. També que caldrà vetllar per la protecció de l'alumnat en situacions d’especial risc davant la pandèmia.


5. Sobre el conjunt de mesures proposades, valorem el següent:
● La mesura del cribratge amb els 500.000 tests anunciats per Salut que es faran a les escoles, és una bona mesura que permetrà detectar un important percentatge d’infants asimptomàtics. Tanmateix, també es podria haver considerat com a mesura alternativa, i amb alta eficiència, un bon sistema de monitoratge a través d’escoles sentinella.
● El grup bombolla o estanc és, probablement, la mesura més eficaç de les proposades en tant que limita el nombre de contactes tot i la dificultat d’implementació. Però, per tal d’assegurar que la mesura aconsegueix el seu efecte, també caldrà que vagi acompanyada d’una reducció de les interaccions educatives i socials fora de l’aula.
● En relació amb les ràtios, és evident que, com més petit és el grup, menor és el risc de transmissió i, per tant, també d’aturar l’activitat lectiva. El debat sobre si la ràtio havia de ser de 20, de 25 o 30 no és gaire significatiu des del punt de vista de salut pública, perquè no hi ha evidència que mostri que un grup de 20 presenta una notabilíssima reducció del risc en comparació amb un grup de 25 si es prenen les mesures d’higiene correctes. Per contra, sí que n’hi ha en relació amb la ventilació dels espais. El debat, per tant, és de recursos. Si no es poden fer grups més petits –o dividir-los, com es va parlar en un principi–, cal argumentar-ho des d’una lògica de manca de recursos (econòmics, humans…).
● L’obligatorietat de dur mascaretes dins el centre escolar quan les edats i la maduresa dels infants ho permetin, també resulta lògica com a mecanisme de reducció del risc de transmissió. Dins de l’aula, i considerant que es funciona com a grup bombolla, caldrà valorar en cada moment la idoneïtat de dur mascareta segons l’activitat.
● S’han de dimensionar correctament els recursos dedicats a la neteja que permetin procediments de desinfecció adequats a cada espai i ocupació.
● En relació amb la quarantena obligatòria del grup en cas d’un cas positiu, malauradament no hi ha alternativa a aquesta mesura si volem assegurar aturar cadenes de transmissió. Per tal que aquesta mesura pugui ser efectiva, caldrà garantir la conciliació familiar amb ajudes a famílies i empreses que permetin aquestes quarantenes tant de casos positius com de contactes estrets. En cas contrari ens trobarem amb famílies que, per raons econòmiques, no podran fer la quarantena amb el risc que suposa per a la salut col·lectiva.
● El reforç del vincle de l’atenció primària amb l’àmbit escolar és absolutament imprescindible. El paper de les infermeres d’atenció primària, responsables de mantenir el contacte amb els centres escolars i de seguir-ne l’evolució, és clau i s’ha d’assegurar que hi ha la dotació suficient de personal per tal de fer-ne el seguiment a les escoles alhora que es va garantint l’activitat assistencial als centres de salut.


I, finalment, mostrar tot el nostre suport al conjunt de la comunitat educativa sense excepció: professorat, direccions, famílies… Cal valorar la feina ingent dels claustres dels centres per tal d’aplicar les mesures proposades i garantir el dret a l’educació. Ara més que mai l’educació pública, gratuïta i de qualitat és un pilar de la salut pública.