Per millorar els nostres serveis, emprem cookies amb finalitats estadístiques. Si continues navegant, entenem que acceptes que n'utilitzem.
Pots ampliar la informació en la Política de Privacitat.
Accepto

L'Acadèmia

Sala de premsa

Els professionals obren el debat sobre el terme violència obstètrica
Publicada el 15/10/2020

Barcelona 15 d’octubre. Donar veu a les dones i els seus acompanyants i incorporar la seva protecció a les polítiques públiques  de salut. En aquest sentit, el Dr. Oriol Porta, president de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia (SCOG), de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, ha afirmat que el nou protocol d’atenció i acompanyament al naixement promogut pel Departament de Salut, conjuntament amb les societats científiques implicades, recull la necessitat de proporcionar una atenció respectuosa amb la maternitat i enfocada a aconseguir que el naixement sigui una experiència positiva.

 

La violència obstètrica és un dels temes que s’han abordat en l’11è Congrés de la SCOG, que se celebra per primera vegada en línia, amb la participació de més de 300 professionals.

 

Durant el procés d’atenció al part es poden dur a terme intervencions mèdiques innecessàries, sovint rutinàries, que en moltes ocasions es realitzen sense proporcionar informació suficient a les dones ni sol·licitar-los el consentiment.  Parlem d’inducció al part, rasurat sistemàtic del perineu, posició de litotomia (estirada, no permet la mobilització espontània), utilització d’instruments com fòrceps, espàtules, ventosa, quan no cal, o cesàries de manera gratuïta, entre d’altres.

 

Segons la Dra. Elena Carreras, Cap del  Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, de cara al futur cal que les dones expressin la seva voluntat i els seus desigs en un document plenament reconegut i acceptat –el Pla de Part–, i parlar-ne obertament amb el col·lectiu professional –el personal mèdic, el personal d’infermeria i les llevadores– que les atendran durant tot el seu procés de maternitat.

 

El reconeixement per part de l’OMS de l’existència de la violència obstètrica, ha significat una oportunitat per reconèixer i acceptar el terme “violència”. Aquest terme resulta ofensiu per a moltes i molts professionals, que dediquen tot el seu coneixement i la seva experiència a ajudar les dones i perceben aquesta paraula com “un atac”. No obstant, és un terme que ha permès visibilitzar el patiment de moltes dones i situar-lo en el debat públic. Per a la Dra. Carreras, a través de la reflexió i l’intercanvi es podrà créixer cap a una atenció millor en la qual  totes les persones implicades, pacients, acompanyants i terapeutes, hi surtin guanyant. L’objectiu és “violència obstètrica zero”.

 

Un altre dels temes que s’han tractat durant el congrés ha estat la COVID-19. Segons la Dra. Anna Suy, secretària de la SCOG, la infecció per SARS-Cov-2, afecta per igual les dones embarassades i les  que no ho estan. Sembla, però,  que les embarassades tenen més risc d’ingressar i d’acabar a l’UCI que les  dones de la mateixa edat no embarassades.

En el cas de dones amb COVID i que es troben en el tercer trimestre de gestació, tenen  més risc de tenir un fill prematur.

 

Durant la pandèmia s’han establert una sèrie de protocols específics i vius que han permès a les dones parir acompanyades, fer pell amb pell amb el nadó i també la lactància materna. Aquests protocols han anat evolucionant en funció de la incidència de la infecció i també dels nous coneixements científics. I tot i la gravíssima situació sanitària que ha suposat la COVID, els protocols han funcionat molt bé.

 

Durant el congrés també s’ha parlat del que suposa que Catalunya sigui el país d’Europa on les dones tenen el seu primer fill més tard.

 

La Dra. Montse Palacio, vicepresidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, ha assenyalat que, segons dades Eurostat publicades enguany, a Catalunya la mitjana d’edat  de parir el primer fill és als 31 anys, mentre que a Europa se situa en els 29,3.

 

L’edat és el principal marcador a tenir en compte per aconseguir un embaràs. L’increment de l’edat materna va associada a una disminució de la capacitat fèrtil i a un augment del risc d’avortament i d’alteracions cromosòmiques en els nascuts.


Quant al diagnòstic prenatal, les gestants d’edat avançada tenen més risc de tenir un nadó amb la síndrome de Down. En mares majors de 45 anys el risc és d’un 3 per cent, sense, però, altres anomalies genètiques. L’anàlisi del DNA fetal lliure és la prova de cribratge amb la taxa de detecció més alta per a la síndrome de Down (superior al 99%). No obstant, la Dra. Palacio ha afegit que, en dones de “molt alt risc” se’ls hauria de fer una biòpsia de cori o amniocentesi, amb tècniques genètiques d’alta resolució, per detectar alteracions genètiques diferents a la síndrome de Down.


El nombre de dones de més de 45 anys que són mares s'ha multiplicat per 5 en els darrers 10 anys, sobretot en alguns centres. La Dra. Palacio ha afirmat que, en alguns hospitals de Catalunya, quasi el 20% de les embarassades tenen més de 40 anys. En aquests centres, l'edat materna avançada és ja la responsable de més complicacions obstètriques que la diabetis, la hipertensió, els trastorns de la coagulació i l’obesitat junts.

 

EFE

 

La Vanguardia

https://www.lavanguardia.com/vida/20201014/484087532282/profesionales-reflexionan-sobre-la-violencia-obstetrica-en-la-sanidad.html



Download EFE