L'Acadèmia

Sala de premsa

La pediatria catalana demana entorns escolars sense cotxes i més contacte amb la natura
Publicada el 10/12/2020

La pediatria catalana demana entorns escolars sense cotxes i més contacte amb la natura

 

    • La contaminació atmosfèrica generada pel trànsit motoritzat és un dels principals factors de risc per a la salut dels nens, present de nou amb la tornada a l’escola després del confinament.
    • Recomanen restringir l’accés al trànsit motoritzat als carrers contigus de tots els centres educatius.
    • Caminar o pedalar a l’escola és una de les mesures clau per disminuir l’excés de pes observat després del confinament, que ja afecta un de cada tres nens.

 

Barcelona, 10 de desembre, 2020. Els infants i adolescents han viscut la pandèmia de la COVID-19 d’una manera diferenciada. Després d’atribuir-los un hipotètic rol com a vectors “superpropagadors”, les revisions i metanàlisis més recents apunten a una afectació generalment lleu i a una poca transmissibilitat respecte als adults, especialment en els menors de 10-12 anys. Malgrat tot, els pediatres alerten que els infants i adolescents han estat sotmesos a canvis importants en la seva rutina familiar, educativa, d’oci i social que han pogut afectar en ocasions el seu benestar, la seva qualitat de vida i, particularment, la seva salut mental. També han observat un increment de l’excés de pes en un context previ ja d’obesitat. El confinament, el tancament de les escoles i la instauració de l’ensenyament a distància hauria accentuat l’escletxa social i digital, a més d’augmentar el risc de patir abusos i violència a la llar, a més d’estar més exposats al fum del tabac al domicili.

 

Amb el confinament s’han pogut observar alguns aspectes positius: més demanda per accedir als espais naturals i una disminució de la contaminació de l’aire i el soroll relacionada amb la davallada del trànsit de cotxes, motos i camions. “La contaminació atmosfèrica és un dels principals factors de risc per a la salut i la qualitat de vida dels infants i adolescents. Hem de començar a aplicar mesures urgents per millorar la qualitat de l’aire, especialment al voltant dels centres educatius, on els infants i adolescents passen bona part del seu dia”, ha afirmat el Dr. Ferran Campillo, coordinador del  Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, i responsable de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica, a la Garrotxa, l’única d’aquestes característiques a tot Catalunya. Per aconseguir-ho, han elaborat una sèrie de propostes centrades en tres eixos: reduir la contaminació atmosfèrica urbana, fomentar la mobilitat activa per al desplaçament a les escoles i instituts, i augmentar el contacte amb la natura. En un posicionament adreçat a l’administració demanen canvis en l’urbanisme municipal: passos de vianants als volants de les escoles, crear camins escolars i substituir els aparcaments per a cotxes dels carrers contigus als centres educatius per aparcaments de bicicletes i zones d’espera i joc amb arbrat. I és que amb un risc de transmissió del SARS-CoV2 vint vegades inferior als espais oberts demanen traslladar part de l’activitat lectiva als patis i parcs propers. Per això insten a reverdir els patis amb arbres i espais verds, mantenir-los lliures de fum del tabac, o assegurar una ventilació natural quan això no sigui possible per poder mantenir l’escola presencial. Aposten per la ciència ciutadana a les aules, amb la sensorització de la qualitat de l’aire, el trànsit o el CO2. “Necessitem una aposta decidida de l’administració, i molt particularment dels ajuntaments, per aconseguir que els entorns escolars esdevinguin llocs saludables i segurs per a la infància i l’adolescència”, ha afegit el Dr. Campillo.

 

La proposta s’ha traslladat al Departament de Salut i es farà arribar pròximament als municipis i centres educatius.

 

 

 

  1. Passos de vianants al voltant de les escoles, de manera provisional, amb la restricció del trànsit motoritzat a les entrades i sortides, i posteriorment de manera permanent.
  2. Creació de camins escolars per afavorir l’arribada al centre educatiu de manera autònoma i segura.
  3. Substitució dels aparcaments per a cotxes dels carrers contigus als centres educatius per aparcaments per a bicicletes i zones d’espera amb arbrat.
  4. Realització de l’activitat lectiva i no lectiva a l’aire lliure sempre que sigui possible.
  5. Assegurar una bona ventilació dels espais tancats, amb obertura de finestres permanent o de manera periòdica.
  6. Posada en marxa d’iniciatives com la d’Entorns sense fum o Classe sense fum per afavorir l’eliminació de l’exposició al fum ambiental del tabac als centres educatius i prevenir el tabaquisme abans de l’adolescència, així com treballar en activitats preventives a l’àmbit del consum d’alcohol i altres drogues.
  7. Prioritzar l’escola presencial a la telemàtica, especialment en l’educació infantil i primària.
  8. Reverdir els patis amb arbres i vegetació que aporti ombra els dies de sol i protegeixi del vent i de la pluja.
  9. Traslladar l’aula a entorns naturals propers al centre educatiu almenys un cop al mes.
  10. Sensoritzar les aules: apropar la monitorització (qualitat de l’aire, trànsit, CO2, etc.) als alumnes amb finalitat educativa i de millora de la salut.
  11. Plans de salut mediambiental escolar per a cada centre, amb un diagnòstic escolar amb participació de tota la comunitat educativa.
  12. Incentivar la participació ciutadana per impulsar accions de salut pública des de totes les polítiques i oferir formació i assessorament en aquest àmbit a les associacions i entitats educatives que ho sol·licitin.

Propostes del posicionament sobre “Salut i Medi Ambient de la Infància i l’Adolescència en temps de COVID-19” del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya disponible aquí.