Barcelona 20 de desembre 2023. Degut a les declaracions aparegudes en una entrevista publicada al diari ARA el 09/12/2023, la Societat Catalana de Dolor, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, vol realitzar les següents puntualitzacions:
Afirmar que “hi ha morts degut al fentanil i que queden emmascarades” és crear alarma social i qüestionar la pràctica clínica dels facultatius. Aquestes declaracions haurien d’estar documentades o, si no és així, retractar-se’n. El fentanil transdèrmic va aparèixer gràcies al desenvolupament del pegat amb el format matricial, que permet la dosificació estable i continuada d’un medicament durant 72 hores. Aquest fàrmac va suposar una innovació tecnològica (amb la seva deguda recerca), beneficiant la comunitat, atès que, fins a aquell momento, per el dolor crònic només disposàvem de la morfina oral com a medicament.
Tant els opioides com els corticoides són grups farmacològics eficaços que aporten nombrosos beneficis, i també molts efectes secundaris. Administrats amb cura i amb un correcte seguiment, els dos grups aporten incomptables beneficis clínics. No estem d’acord amb l’afirmació “d’una societat lliure d’opioides i que no es facin servir en qualsevol cas”, ja que pot crear dubtes a la població que els està rebent de forma adequada i amb benefici. Els opioides són, fins a l’actualitat, els fàrmacs analgèsics més potents que existeixen, considerant-los el gold standard analgèsic. S’han de poder continuar utilitzant, amb una indicació i un seguiment escrupolosos, i evitar que s’estigmatitzi aquelles persones que preñen opioides a causa del seu dolor.
La societat ha evolucionat, demanant i exigint patir menys. Vol sedació en més procediments i vol patir menys dolor (llei de cures pal·liatives, mort digna, etc…). Com a professionals mèdics hem de treballar respectant l’entorn social i les demandes que la societat ens està fent en aquests moments.
Respecte a la recerca, s’ha treballat amb noves molècules, totes sense arribar a bon port i sense èxit (tanezumab, bradiquinines, EMA401, etc…). L’augment de requisits de seguretat de les agències regulatòries internacionals ha provocat que moltes molècules no assoleixin els filtres prefixats. Si molècules com el paracetamol, l’aspirina o la lidocaïna s’investiguessin avui, probablement cap no passaria el filtre! Creiem doncs que, atès que la investigació clínica és imprescindible per mantenir un nivell assistencial d’excel·lència, aquesta hauria de ser facilitada i promoguda des de les institucions governamentals, amb un supot especial de la investigación clínica independent.
Enviem aquest comunicat per a la seva difusió entre els socis de les societats científiques perquè en tinguin coneixement i els invitem a reflexionar sobre aquest tema d’actualitat.
Junta Directiva de la Societat Catalana de Dolor, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.