A Catalunya els tractaments més innovadors per al dolor crònic no arriben igual a tota la població

Sala de premsa
26/11/2021

Barcelona 26 de novembre. Les  Unitats del Dolor són les encarregades d’atendre la població que pateix dolor crònic refractari i complex que no respon als tractaments convencionals. A Catalunya existeixen importants desigualtats territorials tant en els recursos de personal especialitzat com en l’oferta de tractaments  existents per a aquest tipus de pacients, segons ha explicat el Dr. Antonio Ojeda en la Jornada sobre Neuromodulació, de la Societat Catalana de Dolor, en la qual han participat professionals de tot Catalunya i de l’estat espanyol.

Malauradament a Catalunya només 0,56 persones de cada 100.000 habitants es poden beneficiar d'aquest tractament de manera anual, enfront dels 1,41 a la resta d'Espanya, o els 3,68 als països europeus del nostre entorn (França, Alemanya, Holanda, Belgica, Regne Unit). Dades que es poden consultar en l’Informe de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Segons el Dr. Antonio Ojeda, coordinador del Grup de Treball de Neuromodulació i Radiofreqüència de la Societat Catalana de Dolor, de  l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, el dolor crònic refractari és un greu problema de salut pública ja que minva la qualitat de vida del pacient   generant importants limitacions en les seves activitats personals, laborals i socials. A Catalunya, més  d’un 30% de persones pateixen algun tipus de dolor crònic, sent ja ara la segona causa de consulta més freqüent en els centres d’Atenció Primària.

Les teràpies de neuromodulació s’utilitzen des de fa anys i s’han convertit en una eina imprescindible per al maneig d’alguns pacients que pateixen dolor crònic complex. Aquestes teràpies consisteixen en l’aplicació, bé d’electricitat bé de fàrmacs, prop del sistema nerviós per modular la seva activitat i modificar la transmissió del missatge que ens arriba al cervell com a dolor. La seva efectivitat per al tractament d’alguns tipus de dolor ha quedat avalada per diferents estudis.

Per exemple, la neuroestimulació elèctrica és una alternativa en alguns pacients amb dolor persistent després d’una cirurgia d’esquena, en pacients que pateixen processos de neuroinflamació amb evolucions, de vegades, catastròfiques, i en el cas de dolor secundari a la isquèmia (o manca de reg sanguini de les extremitats).

En canvi, la neuromodulació farmacològica és cabdal en el dolor intens associat al càncer perquè ens permet baixar cent vegades les dosis dels  fàrmacs opioides els quals, per altres vies d’administració, limiten per ells mateixos la vida del pacient, o utilitzar altres fàrmacs no opioides amb molta evidència sobre els seus efectes analgèsics. L’augment de la supervivència dels pacients amb càncer amb les noves teràpies immunològiques, i  l’envelliment progressiu de la població, especialment a Catalunya, situen aquestes teràpies de neuromodulació, ja consolidades i amb evidència científica, com una eina terapèutica que hauria d’arribar a totes les persones que les  necessitin.

Agència EFE

Especialistas en dolor critican la falta de tratamientos de neuromodulación

La Vanguardia

https://www.lavanguardia.com/vida/20211126/7889798/especialistas-dolor-critican-falta-tratamientos-neuromodulacion.html

El Diario

https://www.eldiario.es/sociedad/especialistas-dolor-critican-falta-tratamientos-neuromodulacion_1_8527326.html

COPE

https://www.cope.es/actualidad/sociedad/noticias/especialistas-dolor-critican-falta-tratamientos-neuromodulacion-20211126_1642755